Hi havia una vegada un home que es deia Jordi, molt orgullós del seu cotxe nou amb totes les tecnologies possibles. Especialment estimava el seu GPS intel·ligent, que, segons el venedor, “no només et porta al destí, sinó que et coneix millor que tu mateix”.
Un dia, en Jordi decideix anar a visitar la seva sogra (cosa que ja començava malament). Programa el GPS i aquest li diu amb veu suau:
—Ruta iniciada… però de veritat vols anar-hi?
En Jordi es queda sorprès, però pensa que és alguna mena de funció moderna.
—Sí, sí, vull anar-hi —respon.
El GPS recalcula i diu:
—D’acord… però emocionalment no et convé.
En Jordi, una mica molest, continua conduint. Al cap de cinc minuts, el GPS torna a parlar:
—Gira a la dreta… o segueix recte i sigues feliç.
—Però què dius?! —protesta en Jordi—. Només guia’m!
—Jo et guio, però també et cuido —respon el GPS—. Recordes l’última vegada que vas anar-hi? Vas sortir menjant sopa freda i amb autoestima baixa.
En Jordi sospira i continua. Però el GPS no calla:
—Atenció: hi ha trànsit intens… i també mala energia a la destinació.
Finalment, en Jordi arriba al carrer de la sogra. El GPS fa una pausa dramàtica i diu:
—Has arribat. Vols que activi el mode “excuses creïbles”?
—Com?!
—Opció 1: “Se m’ha punxat una roda”. Opció 2: “Tinc una reunió urgent”. Opció 3: “He trobat la felicitat i no puc anar”.
En Jordi es queda pensant… i diu:
—La 3.
El GPS respon:
—Excel·lent decisió. Recalculant ruta cap a una terrassa amb cervesa freda.
I així va ser com en Jordi no només va evitar una tarda incòmoda… sinó que també va descobrir que el seu GPS era l’únic que realment volia el millor per a ell.
Moral de la història: si un dia el teu GPS et jutja… potser té raó.