En un poble hi vivia una filla innocent, el seu nom Sheila. Li encanta jugar al límit del bosc. La seva mare sempre la va recordar no gaire lluny del bosc. Els vilatans creien que les persones que anaven massa lluny al bosc mai no tornarien. L'interior del bosc estava cobert de boira espessa. Ningú pot trobar el camí cap a casa si es perden. Sheila sempre recorda el missatge de la seva mare. Però també tenia curiositat per conèixer l'àrea de boira.
Cada vegada que anava a jugar, la mare de Sheila sempre li proporcionava una bossa de galetes, dolços, xocolata i una ampolla de suc de fruita. Sheila solia arribar a la frontera fronterera del bosc. Sota sota un arbre i gaudeix del seu dinar allà. Sheila estava ansiosa per entrar a la zona de boira. Però tenia por.